L'olivera - Olis de Jornets ;

L'olivera

El olivo

L'olivera, Olea europea L., arbre tradicional i mitològic, remunta el seu cultiu cap al quart mil·lenni a. d C. El seu origen, se situa entre les actuals Síria i Iran.

L'expansió del cultiu transcorre pel mediterrani, des de Síria i Palestina cap a les illes gregues, Rodes, Xipre i Creta, a més de seguir la ruta d'Àsia Menor la Grècia antiga i des d'aquí, a tots els paisos mediterranis.

 

La introducció a Espanya es remunta a 2000 anys abans de Crist pels fenicis, probablement des de les colònies del nord de Tunis.

Encara que la introducció del cultiu de l'olivera va ser fenícia, són els romans els quw realment la van potenciar, establint un comerç creixent i pròsper dels olis de la Bética amb la capital de l'imperi.

L'agrònom romà del segle I d. de C. Lucio Moderato Columela, natural de Cadis, introduïx en els seus tractats d'agricultura "de re rústica" la diversitat existent en l'olivera i descriu en aquests tractats fins a dotze varietats diferents.

En l'actualitat, existeix una àmplia gamma de varietats amb característiques agronómicas marcadament diferents i els olis de les quals ens mostren una gran simfonia de sabors i matisos sensorials que enriqueixen les alternatives culinàries de la utilització de l'oli d'oliva verge extra, joia gastronòmica de la cultura mediterrània i base essencial de la seva reconeguda dieta.